En el judo hi ha una sèrie de tècniques per tal de poder derribar al contrari i guanyar el combat.
Hi ha tècniques de cama, de cadera, d’hombro i de braç. Tot seguit podrem veure a la imatge un seguit de tècniques i finalment un vídeo en el qual s’apliquen aquestes tècniques
Osae-Komi-Waza (Immobilitzacions): Son les tècniques les quals l’objectiu principal es aguantar l’esquena de l’adversari 
completament al terra durant 25 segons. Aquestes tècniques es poden fer a totes les edats.
Uns exemples serien:
Shime- Waza ( estrangulacions). Son les tècniques amb les quals controles a l’adversari estrangulant el seu co
ll mitjançant les ma/s, cama/es, solapa/es. Aquestes només es poder realitzar a partir dels 16 anys.
Uns exemples podrien ser:
Kansetsu- Waza (luxacions). Son les tècniques que amb l’ajuda i el control de les mans, braços aixelles o abdominals es luxa, es a 
dir doblegar el braç fins que l’adversari abandoni. Aquestes tècniques només es poden realitzar a partir dels 16 anys.
El judo és l’únic art marcial recomanada per l’ UNICEF per a nens de 6 a 15 anys. Aquest esport olímpic és recomanat perquè crea una auto disciplina i respecta d’un mateix i dels altres. Per tant el judo fa que els nens tinguin confiança en si mateixos, que tinguin la capacitat de concentrar-se, ser més flexibles físicament, tenir una bona condició física,que comencin a coordinar com per exemple aprendre a fer una tombarella, aprendre a caure al terra sense fer-se mal etc…
Quan els nens entre 4 anys i 6 anys i mig comencen a fer judo, no fan gaires tècniques sinó que es passen la major part de l’estona jugant a jocs relacionats amb el judo perquè en un futur proper pugin començar a realitzar tècniques sense gaires problemes. I fins i tot puguin fer petites competicions amb altres nens d’altres clubs amb la finalitat de passar una bona estona i marxar amb un somriure a la cara i una medalla o copa a les mans.
Seguidament, quan els nens ja tenen més de 7 anys, deixen de fer tant jocs i fan més tècniques, més combats i més preparació física. I a partir dels 12, es quan ja comencen a competir més sèriament en la categoria infantil, seguidament en la categoria cadet (14-16 anys), junior (16-19 anys), sub- 23 (19-22 anys) i finament la categoria sènior.
En conclusió, el judo és un esport per a totes les edats, però es recomanable començar des de petits ja que la base del judo costa el seu temps
El judo és un esport minoritari tot i que compta amb més de 100.000 llicencies en tot Espanya. Catalunya és la segona comunitat autònoma darrere de Madrid amb més llicencies de tot l’estat espanyol, concretament unes 30.000.
Tot i tenir tantes llicencies, no serveix de massa perquè la Generalitat dongui subvencions per promoure aquest esport ja que casi tots els judokes catalans que han aconseguit alguna medalla en campionats d’Espanya, s’han vist obligats a marxar fora de Catalunya i anar a València on entrenar i estudiar es molt més fàcil i a Madrid la qual té un centre d’alt rendiment. Fins i tot, hi ha algunes comunitats autònomes com per exemple Castella i Lleó i Extremadura que donen diners als judokes que obtenen medalles en campionats nacionals sense tenir gran quantitat de llicencies.
A més a més, a Espanya donen massa importància i se centren només en el futbol que és l’esport més practicat per molt, seguit del bàsquet, tennis, natació, golf etc…
Perquè a les televisions locals només podem veure partits de futbol, bàsquet, tenis i no cap campionat del món de judo? Perquè donem tanta importància als jugadors de futbol que els d’un altre esport? Perquè hi ha tanta diferencia en el que cobra un jugador Professional de bàsquet, golf etc… i el d’un campió mundial de judo?
En conclusió, crec que el judo s’ha de donar a conèixer més, tot i que amb el panorama actual és molt difícil atès que la Generalitat ja li agrada que les coses estiguin com estan ara per que no volen gastar-se diners amb “esports inútils”.
Kosei Inoue també és un dels judokes japonesos més coneguts mundialment. Tot i que Inoue i Koga són de difere
nts generacions.
Kosei Inoue va néixer el 15 de maig de l’any 1978 a la ciutat japonesa Miyazaki.
Aquest japonès ha estat dues vegades campió olímpic en els anys 2000 i 2004 a Sidney i Atenes respectivament en la categoria de menys de 100 kilograms.+
A més a més, Inoue ha pujat tres vegades en el primer esglaó dels Mundials els anys 1999, 2001 i 2003. I la resta d’anys també ha aconseguit una gran quantitat de medalles en campionats internacionals com podria ser “El Ville de París” (mundialment conegut), El campionat nacional del Japó en el qual ha obtingut varies medalles d’o
r, plata i bronze.
Per altre banda, Inoue és conegut per totes les medalles que ha obtingut arreu del món durant aquests darrers anys, però a més a més també es conegut per les seves meravellós tècniques especials com podrien ser: Uchi Mata i Ouchi Gari.
Seguidament, veurem un vídeo en el qual hi ha un recopilatori dels millors combats que ha fet Inoue al llarg de la seva vida competitiva
Toshihiko Koga és un dels judokes japonesos més coneguts. Va néixer el 21 de novembre de 1967 a Fukuoka. Tenia un altura de 
178 centímetres i un pes al voltant dels 71 kilograms.
Ha estat dos vegades campió del món en la categoria de -71 kilograms, l’any 1989 a Belgrad i l’any 1991 a Barcelona. I l’any 1995 a Makuhari també va obtenir una medalla d’or però en una categoria diferent, la de -78 kilograms.
Tot i així, Koga també va pujar al tercer esglaó en el mundial de Essen l’any 1987.
Per altre banda, el japonès també va ser medallista en dues olimpíades, les de Barcelona ’92 en la qual va aconseguir una medalla d’or en la categoria de -71 kilograms i Atlanta ’96 en la qual va obtenir merescuda segona posició en una categoria superior. I finalment també ha estat varies vegades campió del Japó, un dels països amb més competència del món ja que el judo juntament amb el beisbol són els esports més conegut i importants d’aquest país.
Totes aquestes medalles aconseguides al llarg d’aquests anys, han provocat que Koga realitzés un DVD explicant totes les seves tècniques especials, i totes les tàctiques i coses que feia en els combats.
Seguidament, mostrarem un vídeo dels millors moments que ha tingut Toshihiko Koga en la seva carrera com a judoka professional.
El judo és un art marcial creada l’any 1882 per Kigoro Kano al Japó. Aquest esport va sorgir de la unió de totes les arts marcials 
antigues existents en aquells temps.
Els judokes han de portar una vestimenta especial anomenada judoki juntament amb un cinturó que depèn del color d’aquest indica el grau, començant pel blanc, groc, taronja, verd, blau, marró i finalment el negre. Aquest últim, per augmentar el grau es fa mitjançant els dans, que son una sèrie d’exàmens per poder anar passant de dan. El màxim que es pot arribar és el desè, i obtens el cinturó vermell, del sisè al vuitè dan aconsegueixes el cinturó blanc vermell i del cinquè al primer dan et quedes amb el cinturó negre.
En les competicions, els judokes vesteixen judokis diferents (blanc i blau) perquè no hi hagi cap confusió de qui ha estat el guanyador.
El principal objectiu del judo es que l’esquena de l’adversari toqui completament el terra, conegut com a tatami ( lloc on es practica aquest esport). Però com és evident, no sempre es pot guanyar tan fàcilment i és per aquest motiu que hi ha diferents puntuacions:
Tot i això també hi ha altres formes de guanyar un combat ja que el judo també té una part al terra, en japonès ne-waza. Una d’aquestes es immobilitzant, es a dir aguantar l’esquena de l’oponent durant 25 segons. Si s’aconsegueix això, es guanya el combat. Les altres formes de guanyar son mitjançant les luxacions en japonès kansetsu-waza, i les estrangulacions (shime-waza) les quals l’adversari es rendeix, es a dir perd, per tal de no fer-se mal.
Finalment també hem de saber que hi ha una sèrie d’amonestacions. La més important és el Hansoku-make que és l’expulsió directe per fer una cosa completament prohibida. I l’altre amonestació és el shido que és una falta lleu i si en fas quatre es converteix en Hansoku-make directe.
